# Les millors pel·lícules franceses de tots els temps

Les pel·lícules més recurrents del top 100 de SensCritique, el rànquing AlloCiné i les llistes de la crítica: grans clàssics, New Wave i èxits populars.

- 19 vots · 26 elements
- 21 de juny del 2024 · Laura Clement
- https://even.best/ca/l/100/les-millors-pel-licules-franceses-de-tots-els-temps

## Top 25

1. **Exèrcit de les Ombres** (2 · ▲2 ▼0) — Jean-Pierre Melville, 1969. Lino Ventura i la resistència, segons Joseph Kessel.
2. **Sense alè** (2 · ▲2 ▼0) — Jean-Luc Godard, 1960. Belmondo, Jean Seberg i les falses connexions que van canviar el muntatge.
3. **Anatomia d'una caiguda** (2 · ▲2 ▼0) — Justine Triet, 2023. Sandra Hüller jutjada per la mort del seu marit; Palma d'Or i Oscar al millor guió.
4. **El fabulós destí d'Amélie Poulain** (1 · ▲1 ▼0) — Jean-Pierre Jeunet, 2001. Audrey Tautou a Montmartre; un dels majors èxits del cinema francès a l'estranger.
5. **Les regles del joc** (1 · ▲1 ▼0) — Jean Renoir, 1939. Un viatge de caça a Sologne que es converteix en una tragèdia; encapçalant la classificació de molts crítics.
6. **Els salaris de la por** (1 · ▲1 ▼0) — Henri-Georges Clouzot, 1953. Yves Montand transporta nitroglicerina amb camió; Gran premi a Cannes i Ós d'Or.
7. **Un profeta** (1 · ▲1 ▼0) — Jacques Audiard, 2009. Tahar Rahim, de petit reclus a cap; Gran premi a Cannes i nou Césars.
8. **La gran fregona** (1 · ▲1 ▼0) — Gérard Oury, 1966. Bourvil i Louis de Funès sota l'ocupació; registre d'entrades durant 30 anys.
9. **El menyspreu** (1 · ▲1 ▼0) — Jean-Luc Godard, 1963. Brigitte Bardot, Michel Piccoli i Fritz Lang a Capri, amb la música de Georges Delerue.
10. **Jules i Jim** (1 · ▲1 ▼0) — François Truffaut, 1962. Jeanne Moreau entre dos amics, des de la Belle Époque fins al període d'entreguerres.
11. **La Bella i la Bèstia** (1 · ▲1 ▼0) — Jean Cocteau, 1946. Jean Marais i Josette Day en un conte de poesia visual única.
12. **Odi** (0 · ▲1 ▼1) — Mathieu Kassovitz, 1995. Vint-i-quatre hores als suburbis amb Vinz, Saïd i Hubert; Premi al millor director a Cannes.
13. **Fills del Paradís** (0 · ▲1 ▼1) — Marcel Carné, 1945. Arletty i Jean-Louis Barrault al Boulevard du Crime, guió de Jacques Prévert.
14. **Els 400 cops** (0 · ▲0 ▼0) — François Truffaut, 1959. Antoine Doinel, la primera gran pel·lícula de la Nova Onada.
15. **Intocables** (0 · ▲0 ▼0) — Olivier Nakache i Éric Toledano, 2011. Omar Sy i François Cluzet; més de 19 milions d'entrades a França.
16. **El sopar dels idiotes** (0 · ▲0 ▼0) — Francis Veber, 1998. Jacques Villeret com François Pignon, la comèdia de culte.
17. **Els Pistolers** (0 · ▲0 ▼0) — Georges Lautner, 1963. Lino Ventura i els diàlegs de Michel Audiard, citats arreu de França.
18. **El Cercle Roig** (0 · ▲0 ▼0) — Jean-Pierre Melville, 1970. Alain Delon, Bourvil i Yves Montand en un atrac a la plaça Vendôme.
19. **Els Diables** (0 · ▲0 ▼0) — Henri-Georges Clouzot, 1955. Simone Signoret i Véra Clouzot, un assassinat en un internat i un final famós.
20. **El Forat** (0 · ▲0 ▼0) — Jacques Becker, 1960. Cinc reclusos caven per escapar de La Santé, amb actors no professionals.
21. **Retrat de la noia en flames** (0 · ▲0 ▼0) — Céline Sciamma, 2019. Una pintora i el seu model a la Bretanya del segle XVIII; premi de guió a Cannes.
22. **Pierrot el boig** (0 · ▲0 ▼0) — Jean-Luc Godard, 1965. Belmondo i Anna Karina a la fuga cap al Mediterrani.
23. **Visitants** (0 · ▲0 ▼0) — Jean-Marie Poiré, 1993. Jean Reno i Christian Clavier, cavallers de l'Edat Mitjana projectats l'any 1992.
24. **La felicitat** (0 · ▲0 ▼0) — Agnès Varda, 1965. Un marit feliç, dues dones i els colors d'un estiu; Ós de Plata a Berlín.
25. **Els paraigües de Cherbourg** (0 · ▲0 ▼0) — Comèdia musical de Jacques Demy (1964), cantada íntegrament amb música de Michel Legrand, Palma d'Or a Cannes.
26. **Lleó** (-1 · ▲0 ▼1) — Luc Besson, 1994. Jean Reno com a sicari i Natalie Portman, de 12 anys, a Nova York.

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.