# Les millors pel·lícules italianes de sempre

Les pel·lícules que apareixen més sovint al capdamunt de les llistes de crítica (Il Sorpasso, Movieplayer.it, ComingSoon): neorealisme, comèdia italiana, Fellini, Leone i els grans èxits més recents.

- 9 vots · 26 elements
- 31 de des. del 2025 · Sofia Pellegrini
- https://even.best/ca/l/102/les-millors-pel-licules-italianes-de-sempre

## Top 25

1. **La dolça vida** (2 · ▲2 ▼0) — Federico Fellini, 1960. Mastroianni, Anita Ekberg i la Fontana di Trevi; Palma d'Or a Cannes.
2. **8½** (1 · ▲1 ▼0) — Federico Fellini, 1963. Marcello Mastroianni director en crisi creativa; Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
3. **Lladres de bicicletes** (1 · ▲1 ▼0) — Vittorio De Sica, 1948. Un pare i un fill busquen la seva bicicleta robada pels carrers de Roma; símbol del neorealisme.
4. **El lleopard** (1 · ▲1 ▼0) — Luchino Visconti, 1963. Burt Lancaster, la pilota i la fi de l'aristocràcia siciliana; Palma d'Or.
5. **El avançament** (1 · ▲1 ▼0) — Dino Risi, 1962. Gassman i Trintignant al Lancia Aurelia a l'Aurelia el 15 d'agost.
6. **Fantozzi** (1 · ▲1 ▼0) — Luciano Salce, 1975. Paolo Villaggio, el comptable més desafortunat d'Itàlia.
7. **Obsessió** (1 · ▲1 ▼0) — Luchino Visconti, 1943. El debut de Visconti, de El carter sempre sona dues vegades de James M. Cain.
8. **Les nits de Cabiria** (1 · ▲1 ▼0) — Federico Fellini, 1957. Giulietta Masina, prostituta ingènua a Roma; Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
9. **Hi havia una vegada Occident** (0 · ▲0 ▼0) — Sergio Leone, 1968. Harmònica de Claudia Cardinale, Henry Fonda, Charles Bronson i Ennio Morricone.
10. **El bo, el dolent, el lleig** (0 · ▲0 ▼0) — Sergio Leone, 1966. Clint Eastwood, Lee Van Cleef i Eli Wallach en el trio més famós del cinema.
11. **Roma, una ciutat oberta** (0 · ▲0 ▼0) — Roberto Rossellini, 1945. Anna Magnani a la Roma ocupada; la pel·lícula que va obrir el neorealisme.
12. **Hi havia una vegada a Amèrica** (0 · ▲0 ▼0) — Sergio Leone, 1984. Robert De Niro i mig segle de gàngsters jueus a Nova York.
13. **Nou Cinema Paradiso** (0 · ▲0 ▼0) — Giuseppe Tornatore, 1988. Totò, Alfredo i el cinema d'una ciutat siciliana; Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
14. **La vida és bella** (0 · ▲0 ▼0) — Roberto Benigni, 1997. Un pare transforma el camp de concentració en un joc per al seu fill; tres Oscars.
15. **La batalla d'Alger** (0 · ▲0 ▼0) — Gillo Pontecorvo, 1966. La guerra d'independència d'Algèria filmada com a documental; Lleó d'or.
16. **L'aventura** (0 · ▲0 ▼0) — Michelangelo Antonioni, 1960. Una dona desapareix en una illa eòlica i ningú la troba.
17. **Les incògnites habituals** (0 · ▲0 ▼0) — Mario Monicelli, 1958. Gassman, Mastroianni i Totò en un tret destartalat; Neix la comèdia italiana.
18. **Umberto D.** (0 · ▲0 ▼0) — Vittorio De Sica, 1952. Un pensionista i el seu gos a la Roma de postguerra.
19. **Rocco i els seus germans** (0 · ▲0 ▼0) — Luchino Visconti, 1960. Alain Delon i una família lucana emigrada a Milà.
20. **La gran guerra** (0 · ▲0 ▼0) — Mario Monicelli, 1959. Alberto Sordi i Vittorio Gassman, dos emboscades a la Primera Guerra Mundial; Lleó d'or.
21. **Amarcord** (0 · ▲0 ▼0) — Federico Fellini, 1973. Memòries de Rímini als anys trenta; Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
22. **La gran bellesa** (0 · ▲0 ▼0) — Paolo Sorrentino, 2013. Toni Servillo com a Jep Gambardella a la Roma mundana; Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
23. **Els meus amics** (0 · ▲0 ▼0) — Mario Monicelli, 1975. Els «gitanos» de cinc amics florentins; la "supercazzola" ha entrat al vocabulari.
24. **El conformista** (0 · ▲0 ▼0) — Bernardo Bertolucci, 1970. Oficial feixista Jean-Louis Trintignant, fotografia de Vittorio Storaro.
25. **La carretera** (0 · ▲0 ▼0) — Federico Fellini, 1954. Gelsomina i Zampanò pels carrers d'Itàlia; primer Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
26. **Encara hi ha demà** (0 · ▲0 ▼0) — Paola Cortellesi, 2023. Una dona a Roma el 1946; la pel·lícula italiana més vista de la temporada amb més de 5 milions d'espectadors.

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.