# Les millors novel·les llatinoamericanes

Les novel·les d'Amèrica Llatina que més es repeteixen a les llistes de crítics, llibreters i lectors: el boom, els seus precursors i el millor de les darreres dècades.

- 7 vots · 26 elements
- 22 de maig del 2025 · Yesenia C.
- https://even.best/ca/l/104/les-millors-novel-les-llatinoamericanes

## Top 25

1. **2666** (2 · ▲2 ▼0) — Roberto Bolaño (Xile), 2004. Cinc parts al voltant dels feminicidis de Santa Teresa; publicada després de la seva mort.
2. **Cent anys de soledat** (1 · ▲1 ▼0) — Gabriel García Márquez (Colòmbia), 1967. Set generacions dels Buendía a Macondo; la cimera del realisme màgic.
3. **Conversa a La Catedral** (1 · ▲1 ▼0) — Mario Vargas Llosa (Perú), 1969. «¿En quin moment s'havia fotut el Perú?»: la dictadura d'Odria en una xerrada de quatre hores.
4. **L'amor als temps del còlera** (1 · ▲1 ▼0) — Gabriel García Márquez (Colòmbia), 1985. Florentino Ariza espera Fermina Daza més de mig segle.
5. **La regió més transparent** (1 · ▲1 ▼0) — Carlos Fuentes (Mèxic), 1958. Retrat coral de la Ciutat de Mèxic a mitjans del segle XX.
6. **Paradís** (1 · ▲1 ▼0) — José Lezama Lima (Cuba), 1966. La formació de José Cemí en una prosa barroca única.
7. **Pedro Páramo** (0 · ▲0 ▼0) — Juan Rulfo (Mèxic), 1955. Juan Preciado arriba a Comala, un poble de morts que murmuren.
8. **Rayuela** (0 · ▲0 ▼0) — Julio Cortázar (Argentina), 1963. Horacio Oliveira entre París i Buenos Aires; es pot llegir més d'un ordre.
9. **Gran Sertó: Senderes** (0 · ▲0 ▼0) — João Guimarães Rosa (Brasil), 1956. El yagunzo Riobaldo conta la seva vida en un portuguès reinventat.
10. **La invenció de Morel** (0 · ▲0 ▼0) — Adolfo Bioy Casares (Argentina), 1940. Un fugitiu en una illa amb visitants que es repeteixen; Borges la va trucar perfecta.
11. **Els detectius salvatges** (0 · ▲0 ▼0) — Roberto Bolaño (Xile), 1998. Dos poetes real visceralistes busquen Cesárea Tinajero; Premi Ròmul Gallecs.
12. **La festa del Boc** (0 · ▲0 ▼0) — Mario Vargas Llosa (Perú), 2000. Els últims dies de Trujillo a la República Dominicana.
13. **El Segle de les Llums** (0 · ▲0 ▼0) — Alejo Carpentier (Cuba), 1962. La Revolució francesa arriba al Carib al vaixell de Víctor Hugues.
14. **La casa dels esperits** (0 · ▲0 ▼0) — Isabel Allende (Xile), 1982. Quatre generacions de la família Trueba fins al cop d'Estat.
15. **Els records del futur** (0 · ▲0 ▼0) — Elena Garro (Mèxic), 1963. El poble d'Ixtepec narra la guerra cristera; per a molts, la millor novel·la llatinoamericana escrita per una dona.
16. **La vida breu** (0 · ▲0 ▼0) — Juan Carlos Onetti (Uruguai), 1950. Brausen inventa Santa Maria, la ciutat de tota l'obra d'Onetti.
17. **Crònica d'una mort anunciada** (0 · ▲0 ▼0) — Gabriel García Márquez (Colòmbia), 1981. Tot el poble sabia que matarien Santiago Nasar.
18. **Sobre herois i tombes** (0 · ▲0 ▼0) — Ernesto Sabato (Argentina), 1961. Martín i Alejandra, amb l'«Informe sobre cecs» al centre.
19. **El túnel** (0 · ▲0 ▼0) — Ernesto Sabato (Argentina), 1948. El pintor Juan Pablo Castel confessa des de la presó que va matar Maria Iribarne.
20. **Un món per a Julius** (0 · ▲0 ▼0) — Alfredo Bryce Echenique (Perú), 1970. La infància d'un nen de l'alta societat de Lima.
21. **Dom Casmurro** (0 · ▲0 ▼0) — Machado d'Assis (Brasil), 1899. Capitu va enganyar Bentinho? El gran dubte de la literatura brasilera.
22. **El senyor President** (0 · ▲0 ▼0) — Miguel Ángel Astúries (Guatemala), 1946. Novel·la del dictador escrita pel futur Nobel.
23. **La treva** (0 · ▲0 ▼0) — Mario Benedetti (Uruguai), 1960. El diari d?un oficinista vidu a punt de jubilar-se que s?enamora.
24. **Fill d'home** (0 · ▲0 ▼0) — Augusto Roa Bastos (Paraguai), 1960. La història del Paraguai des de la dictadura del doctor França a la guerra del Chaco.
25. **Com a aigua per a xocolata** (0 · ▲0 ▼0) — Laura Esquivel (Mèxic), 1989. Tita expressa el que sent a través de la cuina; un èxit mundial.
26. **La ciutat i els gossos** (0 · ▲0 ▼0) — Mario Vargas Llosa (Perú), 1963. Cadets del col·legi militar Leoncio Prado; va obrir el boom.

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.