Premis Nobel de Química dels anys 70
Els 3 primers segons 12 vots de la gent: Luis Federico Leloir · Christian B. Anfinsen · Gerhard Herzberg. (Actualitzat 20 d’ag. del 2020.)
Tots els guardonats amb el Premi Nobel de Química entre el 1970 i el 1979, amb l'any i la motivació oficial de la Fundació Nobel. Quina descoberta et sembla la més important?
Traduït automàticament (original a Español). Veure l'original
Top 15
-
1
Luis Federico Leloir
1970. Pel seu descobriment de nucleòtids sacàrids i el seu paper a la biosíntesi de carbohidrats.
-
2
Christian B. Anfinsen
1972. Pel seu treball amb la ribonucleasa, especialment pel que fa a la connexió entre la seqüència d'aminoàcids i la conformació biològicament activa.
-
3
Gerhard Herzberg
1971. Per les seves contribucions al coneixement de lestructura electrònica i geometria de les molècules, especialment dels radicals lliures.
-
4
Stanford Moore
1972. Per les contribucions a l'enteniment de la connexió entre l'estructura química i l'activitat catalítica del centre actiu de la molècula de ribonucleasa.
-
5
Ernst Otto Fischer
1973. Pel seu treball pioner, realitzats independentment, en la química dels organometals, anomenats compostos "sandvitx".
-
6
Herbert C. Brown
1979. Pel desenvolupament de l'ús de compostos que contenen bor i fòsfor, respectivament, com a importants agents a la síntesi orgànica.
-
7
William Howard Stein
1972. Per les contribucions a l'enteniment de la connexió entre l'estructura química i l'activitat catalítica del centre actiu de la molècula de ribonucleasa.
-
8
Geoffrey Wilkinson
1973. Pel seu treball pioner, realitzats independentment, en la química dels organometals, anomenats compostos "sandvitx".
-
9
Paul Flory
1974. Pel seu treball teòric i experimental, fonamental en la fisicoquímica de les macromolècules.
-
10
Vladimir Prelog
1975. Per les seues investigacions sobre la quiralitat de les molècules orgàniques i les seues reaccions.
-
11
Ilya Prigogine
1977. Per les seves contribucions a la termodinàmica del no-equilibri, particularment la teoria de les estructures dissipatives.
-
12
Peter D. Mitchell
1978. Per la seva contribució a la comprensió de la transferència biològica denergia a través de la formulació de la teoria quimiosmòtica.
-
13
Georg Wittig
1979. Pel desenvolupament de l'ús de compostos que contenen bor i fòsfor, respectivament, com a importants agents a la síntesi orgànica.
-
14
John Cornforth
1975. Pel seu treball a l'estereoquímica de les reaccions catalitzades enzimàticament.
-
15
William Lipscomb
1976. Pels seus estudis a l'estructura dels borans, que ajuden a entendre problemes relatius a l'enllaç químic.
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (1)
Leloir, orgullo argentino.