# Els millors discos del rock argentí

El top 10 dels 100 millors discos del rock nacional de Rolling Stone Argentina, amb Artaud al número u, i els clàssics imprescindibles que completen la llista.

- 7 vots · 25 elements
- 29 de març del 2026 · rocío lombardi
- https://even.best/ca/l/279/els-millors-discos-del-rock-argenti

## Top 25

1. **L'era de la boludesa — Dividits** (1 · ▲1 ▼0) — 1993. Ricardo Mollo i Diego Arnedo, amb la seva versió de «El arriero» i «Qué ves».
2. **Bicicleta — Serú Girán** (1 · ▲1 ▼0) — 1980. «Cançó d'Alícia al país» i «Desarma i sagna».
3. **Peix 2 — Peix Rabiós** (1 · ▲1 ▼0) — 1973. Doble disc de hard rock i psicodèlia.
4. **Anant del llit al living — Charly García** (1 · ▲1 ▼0) — 1982. El seu primer disc solista, amb «No bombardegen Buenos Aires».
5. **Gulp! — Patricio Rey i els seus Rodonets de Ricota** (1 · ▲1 ▼0) — 1985. El debut dels Rodons, autoeditat.
6. **Artaud — Peix Rabiós** (0 · ▲0 ▼0) — 1973. En realitat un disc solista de Luis Alberto Spinetta; número u de Rolling Stone Argentina.
7. **Clics moderns — Charly García** (0 · ▲0 ▼0) — 1983. Gravat a Nova York, amb «Ens segueixen enganxant a baix» i «Els dinosaures».
8. **Oktubre — Patricio Rey i els seus Redonditos de Ricota** (0 · ▲0 ▼0) — 1986. L'Indi Solari i Skay Beilinson, amb Ji ji ji ji i Focs d'octubre.
9. **Dividits per la felicitat — Summe** (0 · ▲0 ▼0) — 1985. El debut oficial de Luca Prodan, amb «La rossa tarada».
10. **Trenta minuts de vida — Moris** (0 · ▲0 ▼0) — 1970. Mauricio Birabent i «L'Ós», un dels pilars del rock en castellà.
11. **Cançó animal — Soda Stereo** (0 · ▲0 ▼0) — 1990. «De música lleugera», «Té per a tres» i el so més rocker del trio.
12. **Alta brutícia — Andrés Calamaro** (0 · ▲0 ▼0) — 1997. Gravat a Nova York amb «Flaca» i «Loco»; un dels discos més venuts del rock argentí.
13. **El greix de les capitals — Serú Girán** (0 · ▲0 ▼0) — 1979. Charly García i David Lebón contra la frivolitat dels mitjans en plena dictadura.
14. **Confessions d'hivern — Sui Generis** (0 · ▲0 ▼0) — 1973. Charly García i Nito Mestre, amb «Esgarrinxada les pedres» i «Quan ja em comenci a quedar sol».
15. **Vida — Sui Generis** (0 · ▲0 ▼0) — 1972. El debut del duo, amb «Cançó per a la meva mort».
16. **Kamikaze — Luis Alberto Spinetta** (0 · ▲0 ▼0) — 1982. Un dels seus discos més íntims, amb Barro potser.
17. **Durazno sagnant — Invisible** (0 · ▲0 ▼0) — 1975. Spinetta a la seva etapa més progressiva.
18. **Signes — Soda Stereo** (0 · ▲0 ▼0) — 1986. Persiana americana i el salt continental del grup.
19. **Un baió per a l'ull idiota — Patricio Rey i els seus Rodonets de Ricota** (0 · ▲0 ▼0) — 1988. «Vencedors vençuts» i «Tot un pal».
20. **Bocanada — Gustavo Cerati** (0 · ▲0 ▼0) — 1999. Electrònica, orquestra i Pont.
21. **Ciutat de pobres cors — Fito Páez** (0 · ▲0 ▼0) — 1987. Escrit després de l'assassinat de la seva àvia, la seva tia àvia i l'empleada de la casa el 1986; el disc més fosc de Fito.
22. **L'amor després de l'amor — Fito Páez** (0 · ▲0 ▼0) — 1992. El disc més venut de la història del rock argentí.
23. **Arribant els micos — Summe** (0 · ▲0 ▼0) — 1986. «Demà a l'Abasto» i «Els vells vinagres».
24. **Manal — Manal** (-1 · ▲0 ▼1) — 1970. El blues rock porteny de Javier Martínez, Claudio Gabis i Alejandro Medina.
25. **Ametlla — Ametlla** (-1 · ▲0 ▼1) — 1969. Spinetta amb 19 anys, «Muchacha (ulls de paper)» i el pallasso de la portada.

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.