Els millors discos del rock argentí
Els 3 primers segons 7 vots de la gent: L'era de la boludesa — Dividits · Bicicleta — Serú Girán · Peix 2 — Peix Rabiós. (Actualitzat 29 de març del 2026.)
El top 10 dels 100 millors discos del rock nacional de Rolling Stone Argentina, amb Artaud al número u, i els clàssics imprescindibles que completen la llista.
Traduït automàticament (original a Español). Veure l'original
Top 25
-
1
L'era de la boludesa — Dividits
1993. Ricardo Mollo i Diego Arnedo, amb la seva versió de «El arriero» i «Qué ves».
-
2
Bicicleta — Serú Girán
1980. «Cançó d'Alícia al país» i «Desarma i sagna».
-
3
Peix 2 — Peix Rabiós
1973. Doble disc de hard rock i psicodèlia.
-
4
Anant del llit al living — Charly García
1982. El seu primer disc solista, amb «No bombardegen Buenos Aires».
-
5
Gulp! — Patricio Rey i els seus Rodonets de Ricota
1985. El debut dels Rodons, autoeditat.
-
6
Artaud — Peix Rabiós
1973. En realitat un disc solista de Luis Alberto Spinetta; número u de Rolling Stone Argentina.
-
7
Clics moderns — Charly García
1983. Gravat a Nova York, amb «Ens segueixen enganxant a baix» i «Els dinosaures».
-
8
Oktubre — Patricio Rey i els seus Redonditos de Ricota
1986. L'Indi Solari i Skay Beilinson, amb Ji ji ji ji i Focs d'octubre.
-
9
Dividits per la felicitat — Summe
1985. El debut oficial de Luca Prodan, amb «La rossa tarada».
-
10
Trenta minuts de vida — Moris
1970. Mauricio Birabent i «L'Ós», un dels pilars del rock en castellà.
-
11
Cançó animal — Soda Stereo
1990. «De música lleugera», «Té per a tres» i el so més rocker del trio.
-
12
Alta brutícia — Andrés Calamaro
1997. Gravat a Nova York amb «Flaca» i «Loco»; un dels discos més venuts del rock argentí.
-
13
El greix de les capitals — Serú Girán
1979. Charly García i David Lebón contra la frivolitat dels mitjans en plena dictadura.
-
14
Confessions d'hivern — Sui Generis
1973. Charly García i Nito Mestre, amb «Esgarrinxada les pedres» i «Quan ja em comenci a quedar sol».
-
15
Vida — Sui Generis
1972. El debut del duo, amb «Cançó per a la meva mort».
-
16
Kamikaze — Luis Alberto Spinetta
1982. Un dels seus discos més íntims, amb Barro potser.
-
17
Durazno sagnant — Invisible
1975. Spinetta a la seva etapa més progressiva.
-
18
Signes — Soda Stereo
1986. Persiana americana i el salt continental del grup.
-
19
Un baió per a l'ull idiota — Patricio Rey i els seus Rodonets de Ricota
1988. «Vencedors vençuts» i «Tot un pal».
-
20
Bocanada — Gustavo Cerati
1999. Electrònica, orquestra i Pont.
-
21
Ciutat de pobres cors — Fito Páez
1987. Escrit després de l'assassinat de la seva àvia, la seva tia àvia i l'empleada de la casa el 1986; el disc més fosc de Fito.
-
22
L'amor després de l'amor — Fito Páez
1992. El disc més venut de la història del rock argentí.
-
23
Arribant els micos — Summe
1986. «Demà a l'Abasto» i «Els vells vinagres».
-
24
Manal — Manal
1970. El blues rock porteny de Javier Martínez, Claudio Gabis i Alejandro Medina.
-
25
Ametlla — Ametlla
1969. Spinetta amb 19 anys, «Muchacha (ulls de paper)» i el pallasso de la portada.
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (2)
Artaud primero, como en la lista de Rolling Stone Argentina. Spinetta es Dios.
Oktubre de los Redondos tan arriba, ¡bien ahí!