Els millors àlbums de cançó francesa i rock
Els 3 primers segons 7 vots de la gent: Dare Joséphine - Alain Bashung · Les marqueses - Jacques Brel · Deures — Daft Punk. (Actualitzat 14 de des. del 2024.)
Els discos que més apareixen en els 100 millors àlbums francesos de Rolling Stone France i en els rànquings de lectors de SensCritique, des de Gainsbourg i Brel fins a Daft Punk i Stromae.
Traduït automàticament (original a Français). Veure l'original
Top 22
-
1
Dare Joséphine - Alain Bashung
1991. Classificat primer dels 100 millors àlbums de rock francès per Rolling Stone France.
-
2
Les marqueses - Jacques Brel
1977. Últim disc de Brel, gravat greument malalt, amb "Orly" i "Les Marquises".
-
3
Deures — Daft Punk
1997. “Around the World” i “Da Funk”: el toc francès conquereix el món.
-
4
Descobriment: Daft Punk
2001. "One More Time" i "Digital Love", amb clips animats de Leiji Matsumoto.
-
5
Història de Melody Nelson - Serge Gainsbourg
1971. Àlbum conceptual de 28 minuts amb Jane Birkin i les cordes de Jean-Claude Vannier.
-
6
Fantasia militar - Alain Bashung
1998. “A la nit menteixo”; sovint citat com l'obra mestra de Bashung.
-
7
666.667 Club — Noir Désir
1996. “Un dia a França” i “L'home de pressa”; 12è al rànquing de França de Rolling Stone.
-
8
Moon Safari - Air
1998. Nicolas Godin i JB Dunckel, “Sexy Boy” i “La Femme d’argent”.
-
9
Paraules blaves - Christophe
1974. La cançó titular i el pop orquestral oníric; 45è per a Rolling Stone França.
-
10
L'home del cap de col - Serge Gainsbourg
1976. Un àlbum conceptual sobre un periodista que s'enamora bojament d'una màquina de xampú.
-
11
Puta's Fever — Mano Negra
1989. Rock, punk, raï i salsa cantat en diversos idiomes per Manu Chao i la seva banda.
-
12
L'escola del micròfon de plata — IAM
1997. El clàssic del rap de Marsella, amb “Little Brother” i “Demain, c’est loin”.
-
13
Arrel quadrada - Stromae
2013. “Papaoutai” i “Formidable”; un triomf arreu del món francòfon i més enllà.
-
14
Tots els nens i nenes - Françoise Hardy
1962. El primer disc de la icona yé-yé.
-
15
Clandestino — Manu Chao
1998. Un disc nòmada gravat a la carretera, amb “Clandestino” i “Bongo Bong”.
-
16
Tostaky — Noir Désir
1992. El rock tens de Bertrand Cantat, gravat amb Ted Niceley.
-
17
Imprudència - Alain Bashung
2002. El disc més fosc i atrevit de Bashung.
-
18
Polnareff's - Michel Polnareff
1971. Pop barroc i virtuós de la cantant amb ulleres blanques.
-
19
Calidesa humana - Christine and the Queens
2014. Héloïse Letissier, “Christine” i “Saint Claude”; un èxit a França i després al Regne Unit.
-
20
Jane Birkin / Serge Gainsbourg — Jane Birkin i Serge Gainsbourg
1969. L'àlbum de “Je t’aime… moi non plus”, prohibit a diversos països.
-
21
Combat en prosa — MC Solaar
1994. Jocs de paraules i jazz-rap, amb “New Western”.
-
22
3 — Indoxina
1985. “3e sexe” i “Canary Bay”, cim de la nova onada francesa.
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (1)
Melody Nelson en premier, chef-d'œuvre absolu de Gainsbourg.