# Les cites més famoses de Rosa Luxemburg

“La llibertat és sempre la llibertat de qui pensa diferent”, “Jo era, sóc, seré” i la vida que cal portar amb valentia i somriure: les frases més citades de Rosa Luxemburg, dels seus escrits i cartes de presó, amb font.

- 4 vots · 12 elements
- 6 de març del 2020 · fraunetzfund
- https://even.best/ca/l/5053/les-cites-mes-famoses-de-rosa-luxemburg

## Top 12

1. **La llibertat és sempre la llibertat dels qui pensen diferent.** (1 · ▲1 ▼0) — Sobre la revolució russa (1918, publicat el 1922).
2. **Jo era, sóc, seré!** (1 · ▲1 ▼0) — "L'ordre impera a Berlín", Die Rote Fahne, 14 de gener de 1919.
3. **Aleshores, mira que segueixes sent humà: ser humà és sobretot el més important.** (1 · ▲1 ▼0) — Carta a Mathilde Wurm, 28 de desembre de 1916.
4. **El més important és ser bo! Ser senzill i senzillament bo ho resol i lliga tot i és millor que tota intel·ligència i rectitud.** (1 · ▲1 ▼0) — Carta a Hans Diefenbach, 5 de març de 1917.
5. **Em sento com a casa a tot el món on hi ha núvols i ocells i llàgrimes humanes.** (0 · ▲0 ▼0) — Carta a Mathilde Wurm, 16 de febrer de 1917.
6. **Així és la vida i així t'has d'agafar, amb valentia, sense desconcert i somrient, malgrat tot.** (0 · ▲0 ▼0) — Carta a Sonia Liebknecht, Breslau, desembre de 1917.
7. **Cal prendre-ho tot tant en esdeveniments socials com en la vida privada: amb calma, generositat i amb un somriure suau.** (0 · ▲0 ▼0) — Carta a Sonia Liebknecht, novembre de 1917.
8. **El treball, el treball dur i intens que us ocupa tot el cervell i els nervis, és el plaer més gran de la vida.** (0 · ▲0 ▼0) — Carta a Mathilde i Robert Seidel, 30 de desembre de 1898.
9. **...que el caràcter d'una dona es revela no on comença l'amor, sinó on acaba.** (0 · ▲0 ▼0) — Carta a Mathilde Jacob, 9 d'abril de 1915.
10. **L'autocrítica, l'autocrítica despietada i cruel que va fins al fons de les coses és la sang i la llum de la vida del moviment proletari.** (0 · ▲0 ▼0) — La crisi de la socialdemocràcia (“fullet Junius”, 1916).
11. **Els dividends pugen i els proletaris cauen.** (0 · ▲0 ▼0) — La crisi de la socialdemocràcia (“fullet Junius”, 1916).
12. **S'ha d'enderrocar un món, però cada llàgrima que s'ha vessat encara que s'hagués pogut esborrar és una acusació.** (0 · ▲0 ▼0) — La bandera vermella (1918).

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.