Els versos més famosos de les cançons de Georges Brassens
Els 3 primers segons 270 vots de la gent: Enamorats que es besen als bancs públics, / Bancs públics, bancs públics · Però a la bona gent no li agrada quan seguim un camí diferent d'ells · Compte amb el goril·la!. (Actualitzat 29 de des. del 2021.)
De “La Mauvaise Réputation” a “Copains d'abord” i “Plea per ser enterrat a la platja de Sète”: els versos de Georges Brassens (1921–1981) que tothom coneix a França, amb la cançó i l'any d'estrena.
Traduït automàticament (original a Français). Veure l'original
Top 11
-
1
Enamorats que es besen als bancs públics, / Bancs públics, bancs públics
Cançó “Els amants dels bancs públics” (1953).
-
2
Però a la bona gent no li agrada quan seguim un camí diferent d'ells
Cançó “La Mauvaise Reputation” (1952).
-
3
Compte amb el goril·la!
Cançó "El goril·la" (1952).
-
4
Pobre Martí, pobre misèria, / Cava la terra, cava el temps!
Cançó "Pauvre Martin" (1953).
-
5
El temps no importa, / Quan ets estúpid, ets estúpid
Cançó "El temps importa" (1961).
-
6
Al costat del meu arbre, / vaig viure feliç
Cançó "Al meu arbre" (1955).
-
7
No, no era la bassa / De la Medusa, aquest vaixell
Cançó “Les Copains d’abord” (1964).
-
8
Aquesta cançó és teva, / Tu l'Alvèrnia que sense cerimònia / em vas donar quatre peces de fusta / Quan a la meva vida feia fred
Cançó “Cançó per alvergnat” (1954).
-
9
És massa demanar: a la meva parcel·la, / Si us plau, planta una mena de pi
Cançó “Pregar ser enterrat a la platja de Sète” (1966).
-
10
Mor per idees, d'acord, però una mort lenta
Cançó "Morint per les idees" (1972).
-
11
Tinc l'honor de / No demanar-te la mà
Cançó “La no proposta” (1966).
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (9)
« Mourir pour des idées, d'accord, mais de mort lente » : on devrait l'apprendre à l'école, celle-là.
Les Copains d'abord en dernier de la soirée, c'est obligatoire chez nous.
La Non-Demande en mariage est sous-estimée. C'est la plus belle chanson d'amour qui refuse le mariage.
Chanson pour l'Auvergnat, ça me fout les larmes aux yeux à chaque fois. Rien que la voix et la guitare.
Il manque « Les Passantes », non ?
Les Passantes, c'est un poème d'Antoine Pol, Brassens l'a juste mis en musique. Pareil pour « Il n'y a pas d'amour heureux » d'Aragon.
Mon grand-père connaissait Le Gorille par cœur et le chantait à tous les repas de famille, au grand désespoir de ma grand-mère.
« Quand on est con, on est con »… Rien à ajouter, c'est toujours d'actualité.
La Supplique, c'est ma préférée. Je l'ai fait passer à l'enterrement de mon père, qui était de Sète. Tout le monde chantait à la fin.