Les línies més famoses d'Alberto Sordi
Els 3 primers segons 0 vots de la gent: Maccarone, m'has provocat i ara et destruiré, maccarone! · Jo sóc jo i tu no ets... · El Marquès del Grillo no demana mai descomptes: paga o no... i jo no et pago!. (Actualitzat 26 de set. del 2026.)
Les línies d'Alberto Sordi (Roma, 1920-2003) que els romans, i no només ells, han anat repetint des de fa generacions, cadascun amb la seva pel·lícula.
Traduït automàticament (original a Italiano). Veure l'original
Top 10
-
1
Maccarone, m'has provocat i ara et destruiré, maccarone!
Nando Mericoni davant d'un plat d'espaguetis a Un americà a Roma (1954).
-
2
Jo sóc jo i tu no ets...
La frase més famosa d'Il Marchese del Grillo (1981), que deixem aquí sense la paraula final.
-
3
El Marquès del Grillo no demana mai descomptes: paga o no... i jo no et pago!
Il Marchese del Grillo (1981), amb l'ebenista jueu.
-
4
Quan fas broma, has de ser seriós!
El Marquès del Grillo (1981).
-
5
El grill del marquès sempre zomp, el que zomp alegre sempre sobreviu.
El Marquès del Grillo (1981).
-
6
Treballadors! Treballadors de morter... prrr!
Alberto als jornalers de pas, a I vitelloni de Fellini (1953).
-
7
El gerd vulgaritza els qui el fan, i no els que el reben.
El policia (1960) de Luigi Zampa.
-
8
És millor que de petit t'acostumes a les injustícies.
El policia (1960).
-
9
Ja veus, Paolino, la teva mare és una gran dona... però pensa com una dona.
Una vida difícil (1961) de Dino Risi.
-
10
Recordeu que en aquest món n'hi ha prou amb dir sí amb els ulls i no amb el cap.
A Piccolo Piccolo Borghese (1977) de Mario Monicelli.
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (2)
Il Marchese del Grillo è immortale, lo rivedo ogni Natale ahahah
«Maccarone, m'hai provocato» è la scena più romana di sempre.