Els versos més famosos d'Odisseu Elytis (amb la seva col·lecció)
Els 3 primers segons 37 vots de la gent: A la primera gota de pluja va morir l'estiu. · El dolor es fa bonic perquè ens sembla. · L'últim viatge és com el primer.. (Actualitzat 19 de nov. del 2022.)
De la "magrana boja" de "Orientacions" a "Axion Esti" i "Maria Nefeli": els poemes del premi Nobel Odisseu Elytis (1911–1996) que tothom coneix, amb la col·lecció i el seu any.
Traduït automàticament (original a Ελληνικά). Veure l'original
Top 14
-
1
A la primera gota de pluja va morir l'estiu.
De la col·lecció "Orientacions" (1940).
-
2
El dolor es fa bonic perquè ens sembla.
De la col·lecció "Maria Nefeli" (1978).
-
3
L'últim viatge és com el primer.
De la col·lecció "El primer sol" (1943).
-
4
Aquest món és petit, gran!
De la col·lecció "A Axion Esti" (1959).
-
5
És la magrana boja que lluita contra la nuvolositat del món?
De la col·lecció "Orientacions" (1940).
-
6
A la meva llengua se li va donar el grec; / la pobra casa a les sorres d'Homer.
De la col·lecció "A Axion Esti" (1959).
-
7
Cap ona no té malícia al seu pit.
De la col·lecció "Orientacions" (1940).
-
8
Només aquell qui lluita contra la foscor dins d'ell mateix tindrà la seva part al sol passat demà.
De la col·lecció "A Axion Esti" (1959).
-
9
Allò que estimo neix sense parar. Tot el que estimo està al principi de tot.
De la col·lecció "El primer sol" (1943).
-
10
El que estalvieu en el clar llamp de l'edat durarà.
De la col·lecció "A Axion Esti" (1959).
-
11
Déu meu, quant blau gastes perquè no et veiem!
De la col·lecció "Maria Nefeli" (1978).
-
12
És una gran cosa home només pensar-hi.
De la col·lecció "Ta Heterothali" (1974).
-
13
El mar no pot estar equivocat.
De la col·lecció "Maria Nefeli" (1978).
-
14
El pit d'una jove ja és un article d'una futura Constitució.
De la col·lecció Tres poemes amb bandera d'oportunitat (1982).
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (1)
«Τη γλώσσα μου έδωσαν ελληνική» με τη μουσική του Θεοδωράκη... ανατριχίλα κάθε φορά. Το «Θάλασσα λανθασμένη δε γίνεται» το έχω γράψει στον τοίχο του δωματίου μου.