Els versos i frases més famosos de Federico García Lorca
Els 3 primers segons 90 vots de la gent: Comença el plor/de la guitarra. · Que no vull veure-la! · Si moro, / deixeu el balcó obert.. (Actualitzat 20 de jul. del 2019.)
Els versos de Lorca que se saben de memòria a mig món, del Romancero gitano a La casa de Bernarda Alba, cadascun amb el seu llibre o obra.
Traduït automàticament (original a Español). Veure l'original
Top 12
-
1
Comença el plor/de la guitarra.
«La guitarra», a Poema del cante jondo (1931).
-
2
Que no vull veure-la!
«La sang vessada», segona part del Plor per Ignacio Sánchez Mejías (1935).
-
3
Si moro, / deixeu el balcó obert.
«Comiat», a Cançons (1927).
-
4
Trigarà molt de temps a néixer, si és que neix, / un andalús tan clar, tan ric d'aventura.
El tancament del Plor per Ignacio Sánchez Mejías (1935).
-
5
Còrdova. / Llunyana i sola.
«Cançó de genet», a Cançons (1927).
-
6
Verd que t'estimo verd. / Verd vent. Verds branques.
Arrancada del «Romance somnàmbul», al Romancero gitano (1928).
-
7
A les cinc de la tarda.
La tornada de «La agafada i la mort», a Plor per Ignacio Sánchez Mejías (1935).
-
8
La lluna va venir a la farga / amb la seva polissó de nards.
«Romance de la lluna, lluna», el poema que obre el Romancero gitano (1928).
-
9
Silenci, he dit! Silenci!
Les ordres de Bernarda a les seves filles, a La casa de Bernarda Alba (1936).
-
10
L'aurora de Nova York té quatre columnes de cent.
«L'aurora», a Poeta a Nova York (publicat el 1940).
-
11
El més terrible de tots els sentiments és el sentiment de tenir esperança morta.
Donya Rosita la soltera (1935).
-
12
El teatre és la poesia que surt del llibre i es fa humana.
D'una entrevista del 1936 sobre la seva idea del teatre.
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (9)
«A las cinco de la tarde», se me pone la piel de gallina.
Faltan cosas de Bodas de sangre y de Yerma, no todo es poesía.
Lo de «Si muero, dejad el balcón abierto» es precioso.
Córdoba, lejana y sola... qué belleza.
En el instituto nos hicieron aprender el Romance sonámbulo de memoria, aún me acuerdo.
Bonita selección.
«Verde que te quiero verde», la sabe toda España.
Lorca es el poeta más grande de nuestra lengua, y lo mataron.
El Llanto por Ignacio Sánchez Mejías me pone los pelos de punta.