Els versos i frases més cèlebres d'Antonio Machado
Els 3 primers segons 5 vots de la gent: Caminant, no hi ha camí, / es fa camí en caminar. · Tot passa i tot queda, / però allò nostre és passar, / passar fent camins, / camins sobre la mar. · La meva infància són records d'un pati de Sevilla, i un hort clar on madura el llimoner.. (Actualitzat 30 d’abr. del 2020.)
Els versos de Machado (Sevilla, 1875 - Colliure, 1939) que formen part de la memòria col·lectiva, de Camps de Castella a Juan de Mairena, amb el llibre de cadascun.
Traduït automàticament (original a Español). Veure l'original
Top 12
-
1
Caminant, no hi ha camí, / es fa camí en caminar.
«Proverbis i cantars» XXIX, a Campos de Castilla (1912); Serrat la va convertir en cançó el 1969.
-
2
Tot passa i tot queda, / però allò nostre és passar, / passar fent camins, / camins sobre la mar.
«Proverbis i cantars» XLIV, a Campos de Castilla (1912).
-
3
La meva infància són records d'un pati de Sevilla, i un hort clar on madura el llimoner.
«Retrat», el poema que obre Campos de Castilla (1912).
-
4
Avui encara és sempre.
«Proverbis i cantars», a Noves cançons (1924).
-
5
Ja hi ha un espanyol que vol / viure ia viure comença, / entre una Espanya que mor / i una altra Espanya que badalla.
«Proverbis i cantars» LIII, a Campos de Castilla (1912).
-
6
Espanyolet que vens / al món, et guardi Déu. / Una de les dues Espanyes / t'ha de glaçar el cor.
«Proverbis i cantars» LIII, a Campos de Castilla (1912), la profecia de les dues Espanyes.
-
7
I quan arribi el dia del darrer viatge… / em trobareu a bord lleuger d'equipatge, / gairebé nu, com els…
«I quan arribi el dia del darrer viatge… / em trobareu a bord lleuger d'equipatge, / gairebé nu, com els fills de la mar.» El final de «Retrat», a Campos de Castilla (1912).
-
8
Aquests dies blaus i aquest sol de la infància.
L'últim vers que va escriure, trobat en una butxaca del seu abric a Cotlliure el 1939.
-
9
La veritat és la veritat, digui-la Agamèmnon o el seu porquer.
L'arrencada de Juan de Mairena (1936). —Agamèmnon: Conformi. —El porquer: No em convenç.
-
10
Senyor, ja em vas arrencar el que jo més volia.
Camps de Castella (1917), després de la mort de la seva dona, Leonor, a Sòria.
-
11
Per dialogar, pregunteu primer; després… escolteu.
Juan de Mairena (1936).
-
12
Camps de Sòria, / on sembla que les roques somien.
«Camps de Sòria», a Camps de Castella (1912).
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (3)
«Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla», qué arranque.
Lo de las dos Españas sigue doliendo.
«Caminante, no hay camino» y Serrat cantándolo, imposible no emocionarse.