Saltar al contingut
even.best

Les línies més famoses de Molière

Els 3 primers segons 7 vots de la gent: Què dimonis anava a fer en aquest embolic? · Tapa aquest pit que no veig. · Ah! per ser devot, no sóc menys home.. (Actualitzat 17 d’abr. del 2024.)

Els versos i les rèpliques de Molière van passar a la llengua francesa, des de Tartuf fins a les Fourberies de Scapin, amb l'obra i el caràcter de cadascun.

Théo Rousseau · · 12 elements · 7 vots · 0 comentaris

Traduït automàticament (original a Français). Veure l'original

Top 12

  1. 1

    Què dimonis anava a fer en aquest embolic?

    Géronte, Les Fourberies de Scapin (1671), acte II.

    ▲ 1 ▼ 0

    1
  2. 2

    Tapa aquest pit que no veig.

    Tartuffe à Dorine, Le Tartuffe (1664), acte III.

    ▲ 1 ▼ 0

    1
  3. 3

    Ah! per ser devot, no sóc menys home.

    Tartuffe à Elmire, Le Tartuffe (1664), acte III.

    ▲ 1 ▼ 0

    1
  4. 4

    Qui se senti mocoso, que es bufi el nas.

    La Flèche, L'avar (1668), acte I.

    ▲ 1 ▼ 0

    1
  5. 5

    Vull que siguem sincers, i com a home d'honor / No diem ni una paraula que no surti del cor.

    Alceste a Philinte, El misàntrop (1666), acte I.

    ▲ 1 ▼ 0

    1
  6. 6

    Qui vulgui ofegar el seu gos l'acusa de ràbia.

    Martine, Les Femmes savantes (1672), acte II.

    ▲ 1 ▼ 0

    1
  7. 7

    És un negoci estrany fer riure la gent honesta.

    Dorante, La crítica de l'escola de les dones (1663).

    ▲ 1 ▼ 0

    1
  8. 8

    S'ha de menjar per viure i no viure per menjar.

    Valère, L'avar (1668), acte III.

    ▲ 0 ▼ 0

    0
  9. 9

    L'amic de la raça humana no és gens fet meu.

    Alceste, El misantrop (1666), acte I.

    ▲ 0 ▼ 0

    0
  10. 10

    Un ximple erudit és més estúpid que un ximple ignorant.

    Clitandre, Les Femmes savantes (1672), acte IV.

    ▲ 0 ▼ 0

    0
  11. 11

    Gairebé tots els homes moren pels seus remeis i no per les seves malalties.

    Béralde, Le Malade Imaginaire (1673), acte III, darrera obra de Molière.

    ▲ 0 ▼ 0

    0
  12. 12

    Els ancians, senyor, són els ancians; i som la gent d'ara.

    Angélique, El malalt imaginari (1673), acte II.

    ▲ 0 ▼ 0

    0

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.

Falta alguna cosa?

Inicieu sessió per afegir un element

Comentaris (0)

Inicia sessió per comentar

Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer!

Més classificacions com aquesta