Les cites més famoses de Rosa Luxemburg
Els 3 primers segons 4 vots de la gent: La llibertat és sempre la llibertat dels qui pensen diferent. · Jo era, sóc, seré! · Aleshores, mira que segueixes sent humà: ser humà és sobretot el més important.. (Actualitzat 6 de març del 2020.)
“La llibertat és sempre la llibertat de qui pensa diferent”, “Jo era, sóc, seré” i la vida que cal portar amb valentia i somriure: les frases més citades de Rosa Luxemburg, dels seus escrits i cartes de presó, amb font.
Traduït automàticament (original a Deutsch). Veure l'original
Top 12
-
1
La llibertat és sempre la llibertat dels qui pensen diferent.
Sobre la revolució russa (1918, publicat el 1922).
-
2
Jo era, sóc, seré!
"L'ordre impera a Berlín", Die Rote Fahne, 14 de gener de 1919.
-
3
Aleshores, mira que segueixes sent humà: ser humà és sobretot el més important.
Carta a Mathilde Wurm, 28 de desembre de 1916.
-
4
El més important és ser bo! Ser senzill i senzillament bo ho resol i lliga tot i és millor que tota intel·ligència i rectitud.
Carta a Hans Diefenbach, 5 de març de 1917.
-
5
Em sento com a casa a tot el món on hi ha núvols i ocells i llàgrimes humanes.
Carta a Mathilde Wurm, 16 de febrer de 1917.
-
6
Així és la vida i així t'has d'agafar, amb valentia, sense desconcert i somrient, malgrat tot.
Carta a Sonia Liebknecht, Breslau, desembre de 1917.
-
7
Cal prendre-ho tot tant en esdeveniments socials com en la vida privada: amb calma, generositat i amb un somriure suau.
Carta a Sonia Liebknecht, novembre de 1917.
-
8
El treball, el treball dur i intens que us ocupa tot el cervell i els nervis, és el plaer més gran de la vida.
Carta a Mathilde i Robert Seidel, 30 de desembre de 1898.
-
9
...que el caràcter d'una dona es revela no on comença l'amor, sinó on acaba.
Carta a Mathilde Jacob, 9 d'abril de 1915.
-
10
L'autocrítica, l'autocrítica despietada i cruel que va fins al fons de les coses és la sang i la llum de la vida del moviment proletari.
La crisi de la socialdemocràcia (“fullet Junius”, 1916).
-
11
Els dividends pugen i els proletaris cauen.
La crisi de la socialdemocràcia (“fullet Junius”, 1916).
-
12
S'ha d'enderrocar un món, però cada llàgrima que s'ha vessat encara que s'hagués pogut esborrar és una acusació.
La bandera vermella (1918).
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (0)
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer!