Els versos més recordats de Miguel Hernández (amb el poema)
Els 3 primers segons 34 vots de la gent: Que hem de parlar de moltes coses,/company de l'ànima, company. · Vents del poble em porten, / vents del poble m'arrosseguen. · Per a la llibertat sagna, lluito, perviu.. (Actualitzat 21 de nov. del 2020.)
«Company de l'ànima, company», «Al bressol de la gana el meu nen estava» i «Vents del poble em porten»: els versos de Miguel Hernández que més es reciten, de l'Elegia a Ramón Sijé i El llamp que no cessa les Nanas de la ceba escrites a la presó, cadascun amb el seu poem.
Traduït automàticament (original a Español). Veure l'original
Top 13
-
1
Que hem de parlar de moltes coses,/company de l'ànima, company.
«Elegia Ramón Sijé», a El llamp que no cessa (1936).
-
2
Vents del poble em porten, / vents del poble m'arrosseguen.
«Vents del poble em porten», a Vent del poble (1937).
-
3
Per a la llibertat sagna, lluito, perviu.
«El ferit», a L'home aguaita (1939).
-
4
Vaig del meu cor als meus assumptes.
«Elegia Ramón Sijé», a El llamp que no cessa (1936).
-
5
Tornaràs al meu hort ia la meva figuera: / per les altes bastides de les flors / pajareará la teva ànima colmenera.
«Elegia Ramón Sijé», a El llamp que no cessa (1936).
-
6
Al bressol de la gana / el meu nen estava. / Amb sang de ceba / s'alletava.
«Nanes de la ceba» (1939), escrit a la presó.
-
7
Va arribar amb tres ferides: / la de l'amor, / la de la mort, / la de la vida.
«Va arribar amb tres ferides», a Cancionero i romancer d'absències (1938-1941).
-
8
Alt sóc de mirar les palmeres, / rude de conviure amb les muntanyes...
«Xiulo d'afirmació al llogaret», a El llamp que no cessa (1936).
-
9
Pintada, no buida: / pintada està casa meva / del color de les grans / passions i desgràcies.
«Cançó última», a L'home aguaita (1939).
-
10
Diversos glops és la vida / i un sol glop és la mort.
«Assegut sobre els morts», a Vent del poble (1937).
-
11
Tristes guerres / si no és amor lempresa.
«Tristes guerres», a Cançoner i romancer d'absències (1938-1941).
-
12
Ombrívol per la pena, gairebé bruno, / perquè la pena tizna quan esclata, / on jo no em trobo no es troba / home més afligit que cap.
«Ombrívol per la pena, gairebé bruno», a El llamp que no cessa (1936).
-
13
Riu-te tant / que a l'ànima en sentir / bata l'espai.
«Nanes de la ceba» (1939), escrit a la presó.
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (0)
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer!