Saltar al contingut
even.best

Les frases més profundes de María Zambrano

Els 3 primers segons 48 vots de la gent: Jo mai no m'he quedat sense pàtria, la meva pàtria és l'idioma. · El poder tendeix a ser taciturn. · Escriure és defensar la soledat en què visc.. (Actualitzat 23 d’abr. del 2021.)

«La meva pàtria és l'idioma», «Escriure és defensar la soledat en què visc» i «Filosòfic és preguntar, i poètica la troballa»: les frases més citades de la filòsofa María Zambrano, de Clars del bosc, Filosofia i poesia i Deliri i destí, amb la font de cadascuna.

Adrián · · 13 elements · 48 vots · 0 comentaris

Traduït automàticament (original a Español). Veure l'original

Top 13

  1. 1

    Jo mai no m'he quedat sense pàtria, la meva pàtria és l'idioma.

    Recollida a Un segle de cites, de José María Albaigès (1997), p. 165.

    ▲ 6 ▼ 0

    6
  2. 2

    El poder tendeix a ser taciturn.

    Clars del bosc (1977).

    ▲ 5 ▼ 0

    5
  3. 3

    Escriure és defensar la soledat en què visc.

    Recollida a Cita-logia, d'Eduardo Palomo (2013), p. 32.

    ▲ 4 ▼ 0

    4
  4. 4

    Filosòfic és preguntar, i poètic la troballa.

    Citada per Antonio Varo Baena a María Zambrano, la poesia de la raó.

    ▲ 4 ▼ 0

    4
  5. 5

    Estimar és veure's com un altre ésser ens veu.

    Recollida a Cita-logia, d'Eduardo Palomo (2013), p. 32.

    ▲ 4 ▼ 0

    4
  6. 6

    L'home és un ésser amagat en si mateix.

    Clars del bosc (1977).

    ▲ 4 ▼ 0

    4
  7. 7

    Només en solitud se sent la set de debò.

    Recollida a Cita-logia, d'Eduardo Palomo (2013), p. 32.

    ▲ 3 ▼ 0

    3
  8. 8

    Filòsof és el que ja no es queixa.

    Carta sobre l'exili (1961).

    ▲ 3 ▼ 0

    3
  9. 9

    Hi ha, sens dubte, cultes oblidats a deïtats desconegudes que viuen foscament sota altres noms.

    Filosofia i poesia (1939).

    ▲ 3 ▼ 0

    3
  10. 10

    L'art sembla l'afany de desxifrar o perseguir l'empremta deixada per una forma perduda d'existència.

    «Apunts sobre el temps i la poesia».

    ▲ 3 ▼ 0

    3
  11. 11

    Espanya, el nostre temps, el nostre deure: conèixer-lo, complir-lo.

    Deliri i destinació (1989), p. 46.

    ▲ 3 ▼ 0

    3
  12. 12

    El cor és centre, perquè és l'única cosa del nostre ésser que dóna so.

    Recollida a Un segle de cites, de José María Albaigès (1997), p. 448.

    ▲ 3 ▼ 1

    2
  13. 13

    Es fa política sempre que es pensa dirigir la vida.

    Horitzó del liberalisme (1930), p. 13.

    ▲ 2 ▼ 0

    2

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.

Falta alguna cosa?

Inicieu sessió per afegir un element

Comentaris (0)

Inicia sessió per comentar

Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer!

Més classificacions com aquesta