Els versos més famosos d'Eugenio Montale (amb poesia)
Els 3 primers segons 26 vots de la gent: Escolta'm, el poeta premiat / mou només entre plantes / amb noms poc utilitzats. · Sovint m'he trobat amb el dolor de viure: / era la riera gorgotejada estrangulada, / era l'enrotllament de la fulla ressecada, era el cavall caigut. · Això és l'únic que et podem dir avui / què no som, què no volem.. (Actualitzat 20 de juny del 2024.)
«M'he trobat sovint amb el dolor de viure», «Això només avui et podem dir: el que no som, el que no volem» i «He baixat, donant-te el braç, almenys un milió d'escales»: els versos d'Eugenio Montale que tothom recorda, des d'Ossi di seppia fins a Satura, amb la poesia d'on provenen.
Traduït automàticament (original a Italiano). Veure l'original
Top 12
-
1
Escolta'm, el poeta premiat / mou només entre plantes / amb noms poc utilitzats.
«Llimones», Ossos de sípia (1925).
-
2
Sovint m'he trobat amb el dolor de viure: / era la riera gorgotejada estrangulada, / era l'enrotllament de la fulla ressecada, era el cavall caigut.
«M'he trobat sovint amb el dolor de viure», Ossos de sípia (1925).
-
3
Això és l'únic que et podem dir avui / què no som, què no volem.
«No ens demanis que parlem», Ossos de sípia (1925).
-
4
Les coincidències, les reserves, / les trampes, els menyspreus dels que creuen / que la realitat és el que es veu.
«Vaig baixar donant-te el braç», Satura (1971).
-
5
Potser un matí, caminant per l'aire vidroso i àrid, donant la volta, veuré com es produeix el miracle: / el no-res darrere meu, el buit darrere / mi.
«Potser un matí anant», Ossos de sípia (1925).
-
6
El geni deixa algunes empremtes de la seva pota / com la llebre a la neu.
«El geni», Satura (1971).
-
7
Estic aquí perquè vaig escriure poesia, un producte absolutament inútil, però gairebé mai nociu.
Discurs del Premi Nobel (1975).
-
8
Vaig baixar, donant-te el braç, almenys un milió d'escales / i ara que no hi ets hi ha buit a cada pas.
«Vaig baixar donant-te el braç», Satura (1971).
-
9
Felicitat aconseguida, caminem / per tu a l'avantguarda.
«La felicitat aconseguida», Ossos de sípia (1925).
-
10
La raó més veritable és dels qui callen.
«Conec l'època», Ossos de sípia (1925).
-
11
Un esdeveniment inesperat / és l'única esperança.
«Abans del viatge», Satura (1971).
-
12
Es necessita massa vides per fer-ne una.
«L'estiu», Les ocasions (1939).
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (0)
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer!