Les cites més contundents de Simone Weil
Els 3 primers segons 27 vots de la gent: El temps és una imatge de l'eternitat, però també és un ersatz de l'eternitat. · Estimar un estrany com a tu mateix implica com a contrapartida: estimar-te com un desconegut. · Entre els éssers humans, només reconeixem plenament l'existència dels que estimem.. (Actualitzat 24 de nov. del 2021.)
“L'atenció, en el seu nivell més alt, és el mateix que l'oració”, estimar un estrany com a un mateix i estimar-se com un desconegut, i els partits polítics que maten el sentit de la veritat a les ànimes: les frases més citades de Simone Weil, de Gravity and Grace to Rooting, amb la seva font.
Traduït automàticament (original a Français). Veure l'original
Top 13
-
1
El temps és una imatge de l'eternitat, però també és un ersatz de l'eternitat.
Gravetat i gràcia (1947).
-
2
Estimar un estrany com a tu mateix implica com a contrapartida: estimar-te com un desconegut.
Gravetat i gràcia (1947).
-
3
Entre els éssers humans, només reconeixem plenament l'existència dels que estimem.
Gravetat i gràcia (1947).
-
4
L'atenció plena, en el seu nivell més alt, és el mateix que l'oració. Suposa fe i amor.
Gravetat i gràcia (1947).
-
5
Considereu sempre els homes al poder com a coses perilloses.
Gravetat i gràcia (1947).
-
6
Un home que estigués sol a l'univers no tindria drets, sinó només obligacions.
Arrelament (1949).
-
7
La bona voluntat il·lustrada dels homes que actuen com a individus és l'únic principi possible del progrés social.
Reflexions sobre les causes de la llibertat i l'opressió social (1934).
-
8
Déu només pot estar present en la creació en forma d'absència.
Gravetat i gràcia (1947).
-
9
Estimar purament és consentir la distància, és adorar la distància entre un mateix i allò que s'estima.
Gravetat i gràcia (1947).
-
10
Un criteri de realitat és que és dur i aspre. Hi trobem alegries, no plaer.
Gravetat i gràcia (1947).
-
11
Els partits són òrgans organitzats públicament, constituïts oficialment de manera que mati en les ànimes el sentit de la veritat i la justícia.
Nota sobre la supressió general dels partits polítics (1940, publicada el 1950).
-
12
En cap cas acceptaré jutjar adequat per a un dels meus semblants, sigui qui sigui, allò que considero moralment intolerable per a mi.
Les condicions laborals (1951).
-
13
La desgràcia ens obliga a reconèixer com a real allò que no creiem possible.
Gravetat i gràcia (1947).
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (0)
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer!