Les millors cites de J. D. Salinger, de The Catcher in the Rye a Franny i Zooey
Els 3 primers segons 83 vots de la gent: Si realment en voleu saber a parlar, el primer que probablement voldreu saber és on vaig néixer i com va ser la meva mala infància... · Algunes coses, haurien de quedar com són. Hauríeu de poder enganxar-los en una d'aquestes grans vidres i deixar-los sols. · Sóc el mentider més fantàstic que has vist a la teva vida.. (Actualitzat 1 de set. del 2021.)
“Si de debò en vols saber-ne”, el caçador del sègol, els ànecs de Central Park i “No digues mai res a ningú”: les línies més citades de J. D. Salinger, amb el llibre i el capítol o la història d'on prové cadascun.
Traduït automàticament (original a English). Veure l'original
Top 14
-
1
Si realment en voleu saber a parlar, el primer que probablement voldreu saber és on vaig néixer i com va ser la meva mala infància...
The Catcher in the Rye (1951), capítol 1.
-
2
Algunes coses, haurien de quedar com són. Hauríeu de poder enganxar-los en una d'aquestes grans vidres i deixar-los sols.
The Catcher in the Rye (1951), capítol 16.
-
3
Sóc el mentider més fantàstic que has vist a la teva vida.
The Catcher in the Rye (1951), capítol 3.
-
4
Hi ha una pau meravellosa en no publicar.
Entrevista a Lacey Fosburgh, The New York Times, 1974.
-
5
Segueixo imaginant-me a tots aquests nens petits jugant a algun joc en aquest gran camp de sègol... Jo seria el receptor del sègol i tot.
The Catcher in the Rye (1951), capítol 22.
-
6
Em preguntava on anaven els ànecs quan la llacuna es va glaçar i es va glaçar.
The Catcher in the Rye (1951), capítol 2.
-
7
El que realment em sorprèn és un llibre que, quan l'hagueu acabat de llegir, voldríeu que l'autor que l'ha escrit fos un amic vostre fantàstic.
The Catcher in the Rye (1951), capítol 3.
-
8
No diguis mai res a ningú. Si ho fas, comences a trobar a faltar tothom.
The Catcher in the Rye (1951), capítol 26.
-
9
La marca de l'home immadur és que vol morir noblement per una causa, mentre que la marca de l'home madur és que vol viure humilment per una.
The Catcher in the Rye, capítol 24: El Sr. Antolini citant el psicoanalista Wilhelm Stekel.
-
10
Els poetes sempre es prenen el temps de manera tan personal.
Peluix (1953).
-
11
Sóc una mena de paranoic al revés. Sospito que la gent conspira per fer-me feliç.
Raise High the Roof Beam, Carpenters (1955), el diari de Seymour.
-
12
No hi ha ningú enlloc que no sigui la Fat Lady de Seymour.
Zooey (1957).
-
13
La gent sempre pensa que alguna cosa és veritat.
The Catcher in the Rye (1951), capítol 1.
-
14
La diferència més singular entre la felicitat i l'alegria és que la felicitat és un sòlid i l'alegria un líquid.
El període blau de De Daumier-Smith (1952).
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (1)
Read Catcher at 15 and thought Holden was a genius, reread it at 30 and just wanted to buy the kid a sandwich. The ducks line still gets me though.