Les frases més boniques de Fernando Pessoa
Els 3 primers segons 46 vots de la gent: Tot val la pena / Si l'ànima no és petita. · No sóc res. / Mai seré res. / No puc voler ser res. / A part d'això, tinc tots els somnis del món dins meu. · Oh mar salat, quant de la teva sal / Són llàgrimes de Portugal!. (Actualitzat 8 de juny del 2026.)
Els versos i frases de Pessoa que tothom cita, amb l'heterònim que els signa (Álvaro de Campos, Alberto Caeiro, Ricardo Reis, Bernardo Soares) i el llibre o poema del qual provenen.
Traduït automàticament (original a Português). Veure l'original
Top 12
-
1
Tot val la pena / Si l'ànima no és petita.
«Mar Português», a Mensagem (1934), únic llibre en portuguès que va publicar en vida.
-
2
No sóc res. / Mai seré res. / No puc voler ser res. / A part d'això, tinc tots els somnis del món dins meu.
Álvaro de Campos, l'inici de «Tabacaria» (1928).
-
3
Oh mar salat, quant de la teva sal / Són llàgrimes de Portugal!
«Mar de Portugal», a Mensagem (1934).
-
4
Qui vol anar més enllà del Bojador / Ha d'anar més enllà del dolor.
«Mar de Portugal», a Mensagem (1934), sobre el cap que els navegants van doblegar el 1434.
-
5
La meva pàtria és la llengua portuguesa.
Bernardo Soares, Livro do Desassossego (publicat el 1982).
-
6
Ser gran, estar sencer: res / El teu exagera o exclou.
Ricardo Reis, oda de 1933.
-
7
Considero la vida una fonda on m'he d'aturar fins que arribi l'autocar de l'abisme.
Bernardo Soares, Llibre de la inquietud.
-
8
El cor, si pogués pensar, s'aturaria.
Bernardo Soares, Llibre de la inquietud.
-
9
El mite és el no-res que ho és tot.
«Ulisses», a Mensagem (1934), sobre la llegendària fundació de Lisboa.
-
10
El poeta és un pretendent. / Fingeix tan completament / Que fins i tot fa veure que és dolor / El dolor que sent realment.
«Autopsicografia» (1932), signada pel mateix Pessoa.
-
11
L'univers no és idea meva. / La meva idea de l'Univers és que és la meva idea.
Alberto Caeiro, el “mestre” dels heterònims.
-
12
La soledat em devasta; la companyia m'oprimeix.
Bernardo Soares, Llibre de la inquietud.
Candidats
Encara no han arribat al primer 12... encara. Voteu-los per pujar-los.
-
13
Déu vol, l'home somia, l'obra neix.
«O Infante», a Mensagem (1934), sobre l'infant D. Henrique.
-
14
Sóc la mida del que veig / I no la mida de la meva alçada.
Alberto Caeiro, «O Guardador de Rebanhos», poema VII.
-
15
El Tajo és més bonic que el riu que travessa el meu poble.
Alberto Caeiro, «O Guardador de Rebanhos», poema XX.
-
16
Viure no és necessari; el que cal és crear.
Del text «Els navegants antics tenien una frase gloriosa», del lema «La navegació és necessària; viure no és necessari».
-
17
Totes les cartes d'amor són / ridícules.
Álvaro de Campos, poema de 1935, poc abans de la mort de Pessoa.
-
18
Per sentir? Sent qui llegeix!
Del poema «Això» (1933), resposta a «Autopsicografia».
-
19
Grans són els deserts, i tot és desert.
Álvaro de Campos, poema de 1930.
-
20
Pensar és estar malalt als ulls.
Alberto Caeiro, «O Guardador de Rebanhos», poema II.
Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.
Falta alguna cosa?
Comentaris (7)
Voltei a esta lista para encontrar o verso do Bojador. Obrigado pelas fontes.
«Tudo vale a pena se a alma não é pequena», a minha favorita.
«Tudo vale a pena se a alma não é pequena», a frase que tenho tatuada.
Pessoa era muitos e todos geniais.
Faltam as do Caeiro, «Sou do tamanho do que vejo» e «pensar é estar doente dos olhos».
E «Todas as cartas de amor são ridículas» do Álvaro de Campos!
Tabacaria é o maior poema português do século XX.