Saltar al contingut
even.best

Les frases més famoses de Pier Paolo Pasolini

Els 3 primers segons 87 vots de la gent: Per ser poeta, cal tenir molt de temps. · Només estimar, només saber compta, no haver estimat, no haver conegut. · No us enganyeu: la passió mai obté perdó.. (Actualitzat 17 de febr. del 2026.)

«Sóc una força del passat», el cos com a terra encara no colonitzada pel poder i el coratge de la veritat a Itàlia: les frases més citades de Pier Paolo Pasolini, des de poemes fins a Escrits corsaris, amb la font.

Alessia Lombardo · · 13 elements · 87 vots · 0 comentaris

Traduït automàticament (original a Italiano). Veure l'original

Top 13

  1. 1

    Per ser poeta, cal tenir molt de temps.

    «Al príncep», a La religió del meu temps (1961).

    ▲ 9 ▼ 2

    7
  2. 2

    Només estimar, només saber compta, no haver estimat, no haver conegut.

    «El plor de l'excavador», a Le ceneri di Gramsci (1957).

    ▲ 8 ▼ 1

    7
  3. 3

    No us enganyeu: la passió mai obté perdó.

    «A Chiaromonte», a La religió del meu temps (1961).

    ▲ 8 ▼ 1

    7
  4. 4

    Solitud: cal ser molt fort per estimar la solitud.

    «Versos del testament», a Trasumanar e organitzador (1971).

    ▲ 7 ▼ 1

    6
  5. 5

    El cos: aquí hi ha una terra encara no colonitzada pel poder.

    Assajos sobre política i societat.

    ▲ 6 ▼ 0

    6
  6. 6

    Sóc una força del passat. Només en la tradició és el meu amor.

    Poemes mundans, a Poesia en forma de rosa (1964).

    ▲ 6 ▼ 1

    5
  7. 7

    El coratge intel·lectual de la veritat i la pràctica política són dues coses irreconciliables a Itàlia.

    «La novel·la de les matances», dins Scritti corsari (1975).

    ▲ 5 ▼ 0

    5
  8. 8

    Els que s'escandalitzen sempre són banals: però, afegeixo, també sempre estan mal informats.

    Lletres luteranes (1976).

    ▲ 5 ▼ 0

    5
  9. 9

    Finalment, l'amor és aridesa.

    «Llengua», a The Nightingale of the Catholic Church (1958).

    ▲ 4 ▼ 0

    4
  10. 10

    Però és clar, per entendre els canvis de la gent, cal estimar-los.

    «L'article sobre les cuques», dins Scritti corsari (1975).

    ▲ 4 ▼ 1

    3
  11. 11

    La vulgaritat és el moment de plena floració del conformisme.

    La divina mímesi (1975).

    ▲ 4 ▼ 1

    3
  12. 12

    Això ho sé: que els que demanen llibertat no en saben què fer.

    Il caos, columna a «Tempo» (1968).

    ▲ 6 ▼ 4

    2
  13. 13

    Odiem el conformisme dels altres perquè això és el que ens impedeix preocupar-nos pel nostre.

    La divina mímesi (1975).

    ▲ 2 ▼ 1

    1

Com s'ordena aquesta classificació? Per vots de la gent: cada ▲ suma un punt i cada ▼ s'emporta un. Qualsevol pot votar i afegir el que falti.

Falta alguna cosa?

Inicieu sessió per afegir un element

Comentaris (0)

Inicia sessió per comentar

Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer!

Més classificacions com aquesta